domingo, 17 de octubre de 2010

GUILLEM DE BERGUEDÀ (TROBADOR)

   Som a finals del S.XII. A la corona D´Aragó regna Alfons II. Els poderosos senyors feudals sovint es rebel.len contra l´autoritat reial. En les lluites participaven bisbes i senyors feudals.

   Guillem és fill del vescomte de Berguedà, un dels grans senyors de Catalunya, en perpètua baralla amb el seu senyor natural, el rei Alfons. El 3 de març de 1175, Guillem assassina amb traïdoria el vescomte Ramón Folch de Cardona. Aquesta mort suposa la guerra entre les dues poderoses families, per la qual cosa son pare el va desheretar.
Guillem fuig de sa casa i es refugia en castells d´amics i de parents que al final sempre acaben tirant-lo dels palaus per la seua afició de violar dones, criades i germanes.
Al capdavall, només l´acolleix el seu cosí Arnau de Castellbó, vescomte, calumniador i cortés, groller i elegant alhora.

  Fou un dels escriptors mes singulars de la lírica trobadoresca. Mentre els seus contemporanis cantaven l´amor, Berguedà, constantment en disputes, mostraba a través dels serventesos el seu odi sense eufemismes o matisat per la ironia envers alguns dels seus contemporanis.
Es conserven 31 poesies de Guillem de Berguedà.

Segurament el serventés que figura en més antologies de la literatura catalana sigui "Cansoneta leu i plana". Es tracta d´una composició contra Ponç de Mataplana.

 
I
Cançoneta lleu i plana,
lleugereta, sense pretensions,
jo faré del meu Marquès,
del traïdor de Mataplana,
que és d'engany farcit i ple.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

II
Marquès, bé hagin les pedres,
a Melgur, prop de Someires,
on perdéreu tres de les dents;
no tenen cap dany que les primeres
encara continuen allò i no ho sembla gens.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

III
Pel braç no us dono una figa,
que sembla cabiró de biga
i el porteu mal estès;
es necessitaria ortiga
que el nervi us estengués
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

IV
Marquès, qui en vós confia
no té amor ni companyia;
ha de gaurdar-se sempre
en qualsevol ocasió: sigui de dia
i de nit no vagi en vós de cap manera.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.

V
Marquès, és ben boig qui es vana
de fer migdiada amb vós
sense calces de cordovà;
i mai fill de cristiana
pitjor costum no ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès,
d'engany sou farcit i ple.
 


"Cansoneta..." pertany al disc Guillem de Berguedà de Francesc Ribera Titot.
Cilc per escoltar "Sirventès que bé raona" cançons

No hay comentarios:

Publicar un comentario